Conferència dia internacional de la dona.

En aquesta entrada vaig a parlar sobre un tema especifico, no té a veure amb animals, sino amb les dones. 
En la vesprada d'ahir ens van a donar una charla a mi i als meus companys sobre la dona i el seus drets i ressaltaré i opinaré sobre el que parla.
Aquesta charla és porque el dia 8 de març fou el dia internacional de la dona, on explicaven en tots els medis que la dona té els mateixos drets que l'home i coses així que només es diuen un dia determinat però en dia a dia  hi ha molta diferència entre els homens y les dones, hi ha molt masclisme i micromasclisme en la societat actual.
En la conferència parlem sobre la diferència de hembrisme y feminisme, l'hembrisme se ha dit que és lo contrario al masclisme, és creure que la dona és superior a l'home, és un terme de discriminació a l'home per part de les dones, però hi ha que diferènciar-les perquè el feminisme és el moviment que està a favor de el progrés de la dona, critica la desigualtat i proclama els seus drets, 
Aquestes són termes que no hi ha de confondre.

Després d'això, ens van posar una sèrie de vídeos on es veu que no es compleixen els drets de la dona.

Primer ens van posar un vídeo argentí on es veu que uns pares no tracten igual a la seua filla que al seu fill, es preocupen menys del seu fill, però a la seua filla la controlen molt, li diuen com ha de vestir-se, amb qui ha de sortir, aquí es mostra que no és igual els homes que les dones en el tracte.

També ens van a posar altre vídeo on explica el masclisme en els paraules que diem, com quan diem '' com una nena ... '' i sembla que la dona és inferior.

També ens van posar un vídeo on es veuen moltes dones fent coses, perquè elles també són capaços i poden i per últim ens van posar el discurs de l'ONU d'Emma Watson on es declara feminista i explica els drets i el gran poder i força que tenim les dones i que som capaços d'aconseguir tot.

Jo però tinc molta controvèrsia en aquest tema, hi ha coses en la conferència que no estic d'acord, per exemple, es va a parlar de la mare, que aconsella i escolta als seus fills i el pare no, es refereix a la criança dels fills i l'educació moral, sincerament crec que una mare no escolta els seus fills i els aconsella per obligació, sinó perquè vol, ja que els problemes dels meus fills serien els meus problemes, l'educació moral pot ser al pas del temps si va ser treball de dones , però hi ha coses que es poden parlar amb una mare i coses que són per parlar amb els pares, no crec que en els temps d'ara sigui així, si jo escoltaria el meu fill i li aconsello és perquè vull i li vull, no perquè estic obligada a fer-ho.

Altra cosa que estic d'acord és que és injust que a l'hora de elegir a una dona al camp laboral és més difícil per el fet de poder quedar-se embarassada.

El meu conclusió d'aquest tema és seguir lluitant per els drets de les dones, però fent les coses per el sentiment de la justícia, de la igualtat, no per intentar demostrar que la dona és superior que l'home, perquè al cap ia la fi, tots som iguals.

Les meues mascotes.

En esta estrada jo parlaré sobre les meues mascotes i el que signifiquen per a mi. 
Jo quan tenia tres anys estava amb ma mare tirant el fem i vam veure quelcom moure's entre las bosses, era un gosset, era un husky xicotet i abandonat, en eixe moment li vaig dir a ma mare per a quedar-m'ho i vaig saber que m'agradaven els animals, eixa gossa ara té 11 anys i ha estat sempre amb mi. 
Fa 3 anys estava en ma casa de camp a Albacete i vaig veure un gat abandonat, estava recent nascut, havia obert els ulls i ho adopte i ara viu amb mi també.
Fa 2 anys estava jo corrent pel riu i em vaig trobar una caixa amb 5 cadells, eren preciosos i estaven abandonats, van estar en ma casa una setmana i després els vaig portar a una protectora d'animals, ma mare em va dir que em podia quedar un i em vaig quedar el que més dèbil estava perquè seria el gos que més costaria que adoptaren les persones, ara eixe gos té 2 anys i està súper sa, s'anomena Conan. 
Fa 1 any em vaig trobar una gosseta en un camp abandonat i m'ho vaig quedar, era preciosa, s'anomenava Mika i per una malaltia va morir, jo vaig estar present cada dia com empitjorava i era molt dur i em sentia molt impotent, la vaig veure morta, i em jure que faria tot el que es puga per salvar molts animals.
Després d'eixa gossa em vaig disposar a buscar per eixe camp abandonat i em vaig trobar el germà de Mika, era igual però mascle, l'havien maltractat i em va costar molt cuidar-ho perquè té molt miedo, però ara és el meu gos més fidel i lleial. 
Fa uns mesos estava a Elx de camí a l'institut al matí i em vaig trobar un gat que estava a punt de ser atropellat i ho salve i m'ho quede.
Actualment tinc 3 gossos, 2 gats i una nimfa, la guarda molt dia a dia, els done de menjar, afecte i per al meu són la meua família. Moltes persones diuen que si estic loca per tindre tants animals, però quan un animal està a la vora de la mort, abandonat, he de fer quelcom, els animals per a mon signifiquen molt, molt més que animals, són sers, i es mereixen la mateixa atenció i respecte que una persona. El més curiós és l'afecte que em donen, són intel·ligents, per a la meua són part de la meua família i m'encanta.

Els coales.

Primerament parlaré sobre un tema molt interessant, jo vaig a parlar sobre els coales.
El seu nom científic és (Phascolarctos cinereus), els coals pertanyen a la categoria dels animals que s'anomenan Marsupials. 
El coales tenen un tamany xicotet i tampoc pesen molt.
els coales tenen molt pèl però no són óssos i la seua dentadura està adaptada per a una alimentació hervíbora.
Els coales tenen 4 pates amb urpes i ells dormen en els arbores
ells viuen en els boscos d'eucaliptus de l'est d'Austràlia i s'alimenten d'eucaliptus.

els coales femelles viuen mes que els coales mascles. els mascles es distingixen de les femelles per una bossa on tenen els testicles que desprén olor i les femelles tenen un ''marsupio'' que és una espècie de bossa semblant a la dels cangurs.
Ells solen descansar o dormir unes 18 hores al dia, mengen durant quasi 5 hores i l'hora restant la dediquen al seu pròpi aseo.
Entre els anys 1919 i 1930 més de 2 milions de coales van ser assassinats per la seua pell grossa però és il·legal caçar-los, solen estar en zoològics.
Els coales viuen en els arbres i realitzen la majoria de les seues activitats de nit, a ells no els agrada el sòl i preferixen viure en els arbores, els eucaliptus. 
Els coales tenen un sistema immunitari molt dèbil, que els fa propensos a tot tipus de malalties, una altra raó per la qual estan en perill d'extinció. 
No es pot tindre un coala com a mascota pel fet que és il·legal per ser un animal protegit i en extinció. 
Ells aconseguixen la maduresa sexual als dos anys. Els aparellaments es comencen a donar normalment entre els tres i quatre anys, la gestació de les femelles dura 35 dies i després naix un xicotet Marsupial.

 

Els Coales són un símbol d'autralia.

Em pareixen animals molt interessants, si poguera m'agradaria tindre un però em pareix que estan millor en el seu entorn i hàbitat.

Més coses sobre els coales: 
https://www.youtube.com/watch?v=CuVC61YDlFk

Maltractament i abandó animal.

En esta nova entrada jo parlaré d'un tema que me enfada molt, el abandó y maltractament d'animals.

Primerament vaig a centrarme en el tema de l'abandó.
El abandó d'animals es un tema que me va a enervar la sang, perquè adoptant un animal ja siga gossos, gats, tortuges, etc tu pots salvar una vida.
Miles de animals, domèstics sobretot, son abandonats de mala manera per el seus amos i quan estàn patint ja tenen fecha de sacrifici.
Un animal és una responsabilitat, no és un jouguet, el abandó està considerat un maltractament animal molt grau. 
El abandó animal a nivel mundial es realment alarmant, les persones abandonem els animals per motius sense pensar realment què passarà amb eixe animal, les raons solen ser per: 

• Falta d'interés per l'animal 
• Alèrgies de familiars 
• Naixement de un fill 
• Pis més 
• Comportament de l'animal 
• No permeten animals en les vivendes 
• Mort de l'amo 
• Ingrés de l'amo en hospitals

Els animals salvatges es consideren perilloses però ells actuen per instinte i generalment fan tot lo posible per a no molestar a les persones, és raro què busquen a un homme per a atarcar-lo, ells actuen per defensa pròpia, de vegades ells estan obligats a atacar.
És un gran problema que cada vegada aumente el nombre d'animals domèstics abandonats per els seus amos, ja que es veuen animals indefensos morint de fam, en condicions horribles, sense menjar, bruts i en gosseres on alguns es tornen a adoptar però altres estan condemnats a ser tancats per a tota la vida.

El maltractament animal és el menyspreu pels drets dels animals: a la vida, a la seua integritat i a la llibertat. Vivim en societats en què els animals no són tinguts en compte. Ens ensenyen a això. Per exemple el maltractament animal en espectacles com les corregudes de tores.

Ara que he entrat en el tema, vaig a centrar-me en el maltractament animal, és violar els drets dels animals, invadir el seu espai, fer-los dany, hi ha molts tipus de maltractament animal, però cap és mes o menys greu que un altre, maltractar un animal és inhumà. 

Es diu que una persona que és capaç de matar un animal indefens o per simple diversió té problemes perquè sent placer per l'obsevación d'actes de crueltat animal, això és un problema molt seriós perquè de ací vénen els assassins i persones problemes amb malalties mentals, este és un tema molt seriós.

No sé com una persona és capaç de poder maltractar un animal, jo tinc mascotes i no una o dos, tinc 3 gossos i 2 gats, tots han patir abandó i maltractament i sincerament el saber que puc ajudar-los i cuidar d'ells fan la meua vida un poc més completa. En un futur jo vull ser veterinària i ser part de alguna ONG i ajudar pels animals, defendre i cuidar-los, encara que ara sóc voluntària d'una protectora d'animals.

Per a acabar com a conclusió final, crec que hem de ser més concientes dels nostres actes, de mirar no sols pel ser humà i respectar els drets dels animals com es respecta els de les persones.

"Las ments més profundes de tots els temps han sentit compassió pels animales." Friedrich Nietszche"


"Creo que los animales ven en el hombre un ser igual a ellos que ha perdido de forma extraordinariamente peligrosa el sano intelecto animal, es decir, que ven en él al animal irracional, al animal que ríe, al animal que llora, al animal infeliz." Friedrich Nietzsche



"El amor por todas las criaturas vivientes es el más noble atributo del hombre." Darwin 

Què és un veterinari?

En este blog parlaré del meu tema preferit, els animals.
En un futur m'agradaria ser veterinària, per això en esta primera entrada parlaré del qué es realment un veterinari, les seues funcions, els seus sentiments i experiències, no és només cuidar animals, es protegir i amar a els animals. No és ciència, una persona que ajuda a un animal és una persona de veritat, un humá de veritat.
Un mèdic veterinari, és un professional que estudia la vida, la salut, les malalties i les morts dels animals, és un art, la medicina veterinària forma part de les ciències de la salut animal.
Jo pense que en un futur puga ajudar a un animal i podré sentir-me realitzada, els animals en la meua vida són molt importants, són vida, ells som guies i ajuda per a eixos sers de la naturalesa i és increïble poder veure la fauna animal i conviure amb ells.

El ser veterinari és sentir als animales,interpretarlos i entendre'ls. És que te agrade la terra mullada, del camp, de la muntanya, espais oberts, la pluja i la naturalesa.
Se dediquen moltes hores per a adquirir tota l'experiència estudiant assignatures com a anatomia, fisiologia, patologia, parasitologia, salut pública i medicina preventiva.
Òbviament un mèdic veterinari no pot preguntar els símtomes a els seus pacients, ha de deduir-los, entendre'ls, pels seus coneixements, així que ha d'estar ben preparat per a saber què realment li passa a l'animal.

Sincerament, la part que més m'agrada de ser veterinari és el saber que puc salvar vides, contínuament les persones em diuen que també jo puc matar animals, però el meu fi és salvar vides, protegir animals, trobar capellans i poder ajudar animals abandonats.
Ser veterinari és decubrirse a si mateix, interpretar les actituds dels animals, és entrar en un món diferent però ser igual, ser noble i ajudar, és una gran ensenyança per a la vida. És com participar diàriament en la vida i en la mort, en la salut i en la malaltia, en les bones i en les males.

De major m'agradaria ser veterinària per tots estes coses, m'ompli com a persona i m'agrada, també m'agradaria ajudar els animals abandonaus, perquè cada dia augmenten mes i moren molts per falta d'ajuda, m'agradaria ajudar en una ONG i fer coses importants que marquen la meua vida, estic en contra en les corregudes de toros, en les gàbies per als animals i en l'abandó i maltractament animal, els animals són la meua vida i faré tot el que es puga perquè quan siga major puga fer el que m'agrada.

"Tots podem estudiar veterinària però no tots podem ser veterinaris."